11 de junio

No puc parlar de tú sense imaginarme una nit boja.
Una nit on veus dos mans acarisianse dolçament, tocanse, dientse lo que senten l'un per l'altre, sense un final.
Sense un final, que puguis saber que pasarà. Aquelles almes joves estan vivint una experiencia que mai podran olvidar. I lo que mes els i preucupa en aquest moment son ells dos. Saben que de aqui anys ja no viuran lo que estan vivint en aquell moment. O més ven dit, s'imaginen un futur com qualsevol persona realista.
La tristesa els ataque, i la felecitat mor.
No. No es lo que volen, ells no volen pensar que no estaran junts de qui andavant.
Llavors, quant se miren als ulls, veuen un món ple de posibilitats, on ningú sap que pasará.

Amor es lo que sento cap a tú jove estimat.
Resem per que les imaginacions de aquella nit boja no siguin com ho imaginem, i poguem estar tranquils.